Ignacio Grande: "Ens preocupa molt que la crisi de la covid-19 se cronifique"

El director de Càritas Diocesana de València, Ignacio Grande, analitza en esta entrevista les conseqüències socials i econòmiques que està originant la pandèmia del coronavirus.

Parlem molt del panorama desolador que la *covid-19 està deixant, la societat és realment conscient del drama a nivell social i econòmic?

La crisi sanitària provocada per la pandèmia ha derivat, sense cap dubte, en una crisi econòmica i social. Ja ho constatem durant el confinament i el podem veure ara. Milers de persones van perdre les seues ocupacions i esta crisi aguditza i agreuja la situació de pobresa i d’exclusió. Estem davant una situació molt complexa amb dades pitjors que els de la crisi de 2008.

"L’Església a la Comunitat Valenciana intenta obrir nous camins de diàleg i d’esperança"

Abans de la pandèmia Càritas ja parlava que existia una societat fràgil. Ara aqueixa societat està molt pitjor...

Al juliol de 2019 Càritas ja parlava de la ‘societat insegura’ i situava a sis milions de persones a Espanya en eixe sector, és a dir eren persones que arribaven tan justos a final de mes que al següent partien de zero. No tenien una capacitat d’estalvi degut fonamentalment a la precarietat de l’ocupació i al treball irregular. I aqueix any ja déiem que si arribava una crisi com la de 2008 aquests sis milions de persones de la societat insegura passarien a l’exclusió, que és el que estem veient en aquests moments. Els perfils que ara atenem en Càritas han canviat molt respecte dels de fa dos anys: són persones que han perdut les seues ocupacions per un ERTE i que, malgrat que no han cobrat de l’ERTE o han patit retards, havien de continuar mantenint a les seues famílies sense cap mena de capacitat per a fer-lo. Són les que estan acudint a Càritas.

Esta crisi és molt greu, ho és més per a dones, xiquets i majors?

Qualsevol crisi agreuja i aguditza les situacions de pobresa. Les recessions sempre es s’acarnissen amb els més vulnerables i els que viuen l’àmbit de l’exclusió i provoquen que la pobresa es cronifique. I això és alguna cosa que a Càritas preocupa molt. Des de 2008 fins ara havíem viscut una lleu recuperació, però esta crisi de nou ha tallat aqueix fenomen. Això és molt greu.

Hem fet homenatges al personal sanitari, hem eixit a les finestres i balcons per a posar en valor el seu paper durant el confinament. Creu que hem oblidat del treball fosc de milers i milers de voluntaris?

El voluntari és una peça clau en la cooperació. Si és obligatori comptar la dura realitat que viu la societat per culpa de la pandèmia, també tenim l’obligació de posar damunt de la taula les bondats que hem vist en aquest període. La Comunitat Valenciana és una terra generosa i Càritas ha pogut fer la seua labor d’ajuda als altres gràcies a milers de persones voluntàries , en estos moments més de 6.000, que en els seus Càritas parroquials han estat entregant el seu temps per a ajudar als més necessitats . També he de ressaltar la col·laboració d’empreses, que sense demanar-los ajuda, han fet un pas cap avant i han contribuït generosament a costejar els nostres projectes. Aquesta situació ha de ser una oportunitat perquè no perdem el bo que ha eixit en aquest temps tan dur com el valor del comunitari, el valor de l’ajuda mútua, el valor del reconeixement al que altres persones estan fent, el valor de cuidar als més vulnerables… Això són lliçons que hem anat aprenent durant estos mesos i que Càritas vol que continuen.

Quin balanç realitza de l’acció de Càritas durant aquests mesos tan durs?

El papa Francisco defineix a Càritas amb una frase molt bonica: la carícia de l’Església en el rostre dels més febles. Càritas és la pròpia Església, és la manifestació de l’exercici de la caritat, que és una virtut inherent a l’Església i que posa en relleu l’ajuda a les persones més vulnerables. El balanç de la resposta de la nostra institució és molt bo precisament perquè totes les comunitats parroquials han sigut molt creatives durant el confinament i l’estat d’alarma. S’han reinventat, han intentat dins de la complexitat de la situació i, sempre respectant les normes i les indicacions que les administracions anaven marcant, han atés i fet costat a les persones que acudien a les parròquies. El número d’atesos s’ha triplicat i 6.000 voluntaris han estat al peu de canó. L’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha convocat a una taula de diàleg a agents socials com a sindicats, empresaris i la mateixa Càritas per a abordar un tema clau com és l’ocupació i, a més, l’ocupació digna. La nostra institució havia constatat en els anys anteriors és que cada vegada entrava més escena la figura del treballador pobre, és a dir persones que tenien treball però el que abans era un espai de consolidació de drets es convertia en un espai de vulnerabilitat. L’Església en la Comunitat Valenciana intenta obrir nous camins de diàleg i tenim una missió clara que és, dins del dolor i la complexitat del moment, obrir un camí a l’esperança.