La paraula «mel» (pronunciada amb «e» oberta) prové de la forma homònima llatina, que procedia, al seu torn, del vocable grec «meli». Totes estes formes tenien el mateix significat que en l'actualitat: la «mel» era, i és, una substància viscosa, de color groguenc i de sabor molt dolç. És elaborada per les abelles en l'esòfag a partir del nèctar de les flors i altres substàncies de les plantes, que depositen en les cavitats hexagonals de les bresques per a alimentar les seues cries.
Des de temps immemorials, els humans van descobrir el valor de la mel com a producte alimentari. En la cova de l'Aranya, a Bicorp, hi ha pintures rupestres del Mesolític (6000-8000 anys a. C.), que mostren una figura femenina recol·lectant mel.
Com a peculiaritat lingüística del valencià, cal remarcar l'ús de la paraula «mel» amb un valor exclamatiu per a indicar la plena conformitat i satisfacció amb alguna proposta: «Dius que vindràs demà? Mel!».
