La paraula «galileu» és un gentilici referit als habitants de l'antiga regió de Galilea, una zona muntanyosa situada al nord d'Israel, que en part coincidix amb l'actual Palestina. Prové de l'hebreu «ha-Galil», que significava 'la província'.
En la Bíblia hi ha nombroses referències a esta regió. La més antiga està en el Llibre de Josué: «els israelites van escollir Quèdix, a Galilea». Es tractava d'una ciutat a on convivien jueus i gentils, i que servia de refugi a molts immigrants i israelites que eren perseguits per algun motiu. Potser gràcies a esta convivència de persones d'ètnies i credos diferents, els galileus tenien fama de ser més laxos en l'aplicació de la llei mosaica que els jueus de Judea.
Relacionat amb este gentilici, quinze segles més tard naixeria en la ciutat italiana de Pisa Galileo Galilei, home eminent del Renaixement que sentí interés per totes les ciències i arts. I, potser en gran part per esta amplitud de mires, Galileo fou també una persona tolerant, que, tot i que es veié forçat a abjurar públicament de les seues teories heliocèntriques, no deixà de dir «eppur si muove», que, traslladat al vulgar romanç valencià, podria traduir-se planerament com 'dic el que voleu sentir perquè m'estime la meua vida, però les coses són com són'.
