La paraula «indult» prové del llatí «indultus», forma de participi del verb «indulgēre», que significa 'ser benvolent, comprensiu amb les faltes comeses per algú'. Està relacionat amb la paraula «indulgència», derivada del mateix ètim. Tant en un cas com en l'altre, estes dos paraules començaren a usar-se en l'àmbit eclesiàstic; en el cas concret de «indult», es feia referència a la potestat del papa de concedir a algú una dispensa en el compliment de certes obligacions.
D'ací s'estengué a l'àmbit civil per a referir-se a la prerrogativa d'una autoritat per a eximir un reu del compliment de la pena que li falta per complir. En l'actual legislació espanyola, l'indult està regulat en la Llei 1/1988, que atorga al cap d'Estat la potestat de concedir mesures de gràcia a proposta del ministre de Justícia, prèvia deliberació del Consell de Ministres.
Des del punt de vista conceptual, l'indult es diferencia de l'amnistia en el fet que l'indult eximix el condemnat per sentència ferma de complir la pena imposada, però no suposa l'extinció de la seua responsabilitat civil (com per exemple la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs públics).
