Pati d’escola

La presidenta de Madrid s’ha erigit en ariet de tota la dreta i ultradreta contra el Govern i actua sense massa trellat en aquest joc pervers de blancs i negres continuats, d’acords i desacords també continuats. Si aspira a obtindre rèdit polític de la seua actuació suïcida amb la salut de la població de la Comunitat de Madrid com al seu rehen, crec que està prou grillada.

Sembla que aquesta dona ha fet saltar pels aires qualsevol resta de dignitat política per tal d’intentar marcar l’agenda política del Govern i, d’aquesta manera, anar-lo desgastant.

Per la seua banda, ja era hora que Pedro Sánchez i Salvador Illa miraren per la salut de tota la població de la Comunitat de Madrid i actuaren davant el desgavell d’aquesta dona. Crec que pensa que és una mena de Joana d’Arc davant la pandèmia. I, el que em sembla pitjor de tot, que els seus jefes polítics amb Pedro Casado, Inés Arrimadas i el de la ultradreta fent bones les seues excèntriques decisions per tal d’arrapar un grapat de vots, sense mirar per la salut de la població de tota la comunitat autònoma al seu conjunt.

Han tardat Illa i Sánchez en actuar i han permés que morira alguna gent per fer bona la tan gastada co-governança. Amb una persona que, com a bona megalòmana aparentment, busca el benefici personal o partidista per damunt del benestar i la salut del conjunt de la gent. Igual es van equivocar d’estratègia Sánchez i Illa.

I quan per fi s’ha actuat des del Govern central, ella continua dient que hi ha altres comunitats sobre les quals no s’ha actuat amb la mateixa vara de mesurar que la de Madrid. O cosa que és el mateix, assenyalar a altres per situar-se en una posició de victimista desvergonyida i arrogant.

Els disbarats d’aquesta dona han aplegat a forçar l’altra maquinària que també vol desgastar al Govern de coalició: la maquinària judicial de la Comunitat de Madrid que, amb la seua sentència, busca el mateix: el desgast de tot allò que es faça des del Govern central.

I ja tenim quasi tots els elements per a una bona disputa de pati d’escola, però sense cap element objectiu que puga fer de mediador. Tenim la que tira la pedra i fa un bony o una ferida a la població de Madrid, i que després de tirar-la desvia l’atenció i se situa en posició victimista. Tenim al típic que la defensa perquè li fa gràcia en forma de jutges. Tenim als cuidadors que per tal de minvar el conflicte, esperen a veure si es resol per ell mateix. I també tenim a la resta observant amb expectació i una barreja d’al·lucinació i ràbia, veure el desenllaç d’aquesta situació.

Al final el cuidador ha actuat fent bona la seua tasca de protecció de la salut, però ens hem quedat amb expectació per veure com la Joana d’Arc de Madrid aconseguirà burlar les mesures preses per seguir la seua tasca de desgast.

La pena que em fa és que la víctima principal d’aquesta picabaralla de pati d’escola està sent la població de Madrid, que observa com va emmalaltint i morint sense entendre massa bé el que ha passat i està passant.

Falta de qualitat política se’n podria dir perfectament. En aquesta matèria anem enrere, com els carrancs. I és una vertadera pena, perquè ho acaben pagant sempre la mateixa gent: les persones més vulnerables.