La frase del titular l'acabe de llegir ara mateix a una xarxa social en què s'està fent campanya de suport a la ministra d'Igualtat, Irene Montero. El feminisme no es cuidar, el feminisme es, entre altres coses, denunciar que el treball de les cures es una forma més d'opressió cap a les dones. Cuidar es el discurs de la dreta cap a les dones. No ens equivoquem.
Sé que hui vaig a ficar el dit en la ferida però és que estic farta. Voler confondre a la gent dient-li que el feminisme se situa en contra d'Irene Montero és una verdadera fal·làcia, perquè senzillament ha estat a l'inrevés. La senyora Montero encara no s'ha reunit amb cap associació del moviment feminista i, per tant, no s'ha pogut parlar de res.
El feminisme busca la igualtat entre homes i dones. Una igualtat reial de la qual encara no gaudim les dones, perquè el patriarcat ens ha sotmés històricament. I ara, per acabar d'arreglar-li-ho al mateix patriarcat, es volen aprovar lleis que, essencialment, busquen l'esborrat de les dones, en tant en quant desapareix la categoria 'dona' en si mateixa, per donar pas (i el que és més preocupant de tot) de forma legal a aquesta desaparició.
Estic profundament decebuda per les polítiques d'Irene Montero, i profundament adolorida per haver dipositat la meua confiança en una formació política que està fent aquestes propostes.
Governar implica diàleg amb totes les parts i buscar el consens real. I no s'hi val dir allò de «a la recerca del consens no anem a tractar l'abolició de la prostitució». No, això és covard i de dretes, no té res a veure ni amb el feminisme ni amb l'esquerra. I és el que malauradament s'està fent des del ministeri de Montero.
Legislar per a convertir en drets els desitjos personals és neoliberal i altament conservador perquè no busca l'erradicació del problema principal, que és l'opressió de les dones per ser dones. Busca el benestar individual d'un grup de persones. I això no és fer polítiques progressistes per a res.
Jo vaig confiar amb el meu vot perquè es feren polítiques per a la gent més oprimida, no per a fer polítiques postmodernes capricioses, insolidaries i individualistes. I vaig confiar en el fet que al govern, i de nou amb un Ministeri d'Igualtat, les reivindicacions feministes prendrien un nou vol. Es combatrien les violències masclistes, ens adreçaríem cap a l'abolició de la prostitució, s'introduiria l'educació educatiu-sexual a les escoles per així caminar des d'edats primerenques cap a la igualtat real i la prevenció de les violències masclistes, però resulta que s'està fent tot a l'inrevés, se li estan donant ales al patriarcat i, de pas, volent esborrar a les dones com a subjecte polític específic dins de les polítiques del Ministeri d'Igualtat. Al·lucinant. I tot des d'un partit que es diu d'esquerres. Quina barbaritat!
O es reprén el diàleg amb el moviment feminista o jo, i alguna gent més, deixarem de confiar en Unides Podem i amb profunda pena, canviarem el sentit del nostre vot per haver-nos sentit estafades. No és cap amenaça, només una advertència del que pot passar.
Si s'ha perdut de vista l'horitzó de l'opressió de classe i de gènere per part d'un partit com Unides Podem i es busca el benestar individual front al col·lectiu, alguna gent que encara no ho hem perdut de vista deurem revisar les nostres confiances.
