L'any 1761 Agustí Sales publicava a València la seua Historia del Real monasterio de la Santísima Trinidad, tot assenyalant a la mateixa portada del volum que l'havia «sacada de los originales de su archivo i monumentos coetáneos», per tal d'indicar que, contra el que solia ser habitual en segles anteriors, ell fonamentaria les seues aportacions sobre documentació fidedigna. De fet, en la seua època, era una pràctica corrent que causava no poques polèmiques, algunes tan eixorques com prolífiques, en tant que es posaven en circulació notícies provinents de documents antics que, de vegades, removien les aigües de les venerables tradicions. En el cas que ens ocupa, inclús, en generà una sobre la legitimitat o no de sor Isabel i sobre la refundació del seu monestir. Tanmateix, si recorde ara Sales és perquè va ser el primer que va dedicar un estudi a l'obra de l'abadessa sor Villena -a la qual destina els generosos capítols VI-XI, que són quasi una quarta part del llibre.

Algunes dades sobre la producció literària podien provenir en part del que ja havien exhumat bibliògrafs com Rodríguez o Vicent Ximeno, però ell n'aportava moltes més i feia una interessant valoració, tot remarcant la voluntat de sor Isabel i presentant-la quasi com una santa que esperava pujar als altars.

Ara mateix, l'IVEMIR (Institut Villena d'Estudis Medievals i Renaixentistes) de la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, dirigit per Anna Isabel Peirats, li ha dedicat dues sessions, també, a l'estudi de la nostra monja més universal. Perquè, certament, paga la pena continuar estudiant sor Isabel, i llegir-la. La dona escriptora més important de la nostra edat mitjana i una de les primeres d'Europa qeu es va preocupar de fer més cultes les seues germanes de religió, i en la seua -i nostra- llengua pròpia.

A les sessions de l'IVEMIR han intervingut la mateixa directora, a més de destacats investigadors que han dedicat els seus esforços a l'obra de la monja de la casa reial d'Aragó: Dominique de Courcelles -del Centre National de la Recherche Scientifique, de París- José Antonio Calvo Gómez, de la Universitat Pontifícia de Salamanca, Rubén Gregori i jo mateix, de la Universitat de València, i que hem hagut d'usar un sistema online que hauria espantat a la mateixa escriptora, que pensaria que ens trobàvem fent encanteris perillosos!