El teatre és vida en llibertat. I el comportament de les persones resulta variable. Els cèntrics cartells de la funció provocaren la polèmica. Manuel Molins forma part del selectiu club dels millors dramaturgs europeus. El seu text ‘Poder i santedat. (Els Àngels de Sodoma)’ va guanyar fa tres anys el Premi Octubre de Teatre Pere Capellà 2017, l’any que es va publicar i ara es pot veure al Teatre Principal.
Més enllà del provocador anunci de la funció d’un papa besant a menor, a l’estil Banksy (Messi&Cristiano), Molins s’aproxima al món vaticà i se centra a la corrupció econòmica i l’homofòbia, totes dues coses contràries a la doctrina cristiana. Així ho va explicar dimecres en la taula rodona «Llibertat d’expressió i cristianisme», que va organitzar l’Institut Valencià de Cultura amb motiu de l’exhibició de l’espectacle al vestíbul del millor teatre del Cap i Casal.
El magistrat i portaveu territorial de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, Joaquim Bosch, va emmarcar el concepte judicial de la llibertat d’expressió com un dret bàsic i va minimitzar les demandes en funció de les sentències. Això sí, a preguntes del moderador del debat, Joan Carles Martí (cap de Cultura de Levante-EMV), va propugnar la seua opinió per una major laïcitat en la legislació.
La professora i teòloga Montserrat Escribano va defensar la posició més oberta de l’Església. Va dir que no estava gens escandalitza per l’obra, no com l’arquebisbe Antonio Cañizares que es va sumar a les primeres crítiques de VOX i de l’Asociación de Abogados Cristianos que qüestionaven la llibertat de religió.
Hores abans del debat es va conéixer que el papa Francesc es mostrava partidari de les unions civils entre persones del mateix sexe. I Escribano va mostrar la seua esperança per què durant l’actual pontificat també es produïsquen avanços en el sacerdoci de les dones.
Sodomia
Molins va deixar rebatre la interpretació habitual de l’Església sobre la sodomia com a pecat sexual, quan segons el seu parer és un pecat social. Va deixar clar que el sodomita, tal com recull l’Antic Testament i l’Evangeli, és aquell que rebutja els de fora, com els àngels de Déu, quan arriben a Sodoma, són agredits. Per tant els sodomites són, per a Molins, aquells que no compleixen les normes de l’asil. Amb coherència, el dramaturg considera que els pecadors actuals són, entre d’altres, que es mostra indiferent davant l’arribada de ciutadans refugiats, n’és un clar exemple. Ací rau l’essència, en la poca santedat dels poders que es declaren cristians. Una conclusió que van compartir els presents, entre els quals n’hi havia antics sacerdots i teòlegs
Paco Azorín dirigeix l’obra de Molins on els àngels que acompanyen el periple del jove Lucio són l’expressió d’aquest intent de contemplar una nova realitat, ja que, malgrat tot, la utopia com la veritat encara són possibles en aquest temps de fakes i tantes misèries.
